L’aigua, el principal desafiament per a l’estabilitat del terreny

Viernes, Enero 30, 2026

En un context de pluges intenses, la Dra. Núria Pinyol, especialista en Enginyeria del Terreny de l'Escola de Camins, analitza les causes de les esllavissades i el paper crucial de l'enginyeria civil en la prevenció de riscos i la protecció d'infraestructures.

 

L’orografia del nostre territori, marcada per talls de vessants i infraestructures que travessen barrancs, fa que l'estabilitat del terreny sigui una preocupació constant per a l'enginyeria civil. Recentment, la Dra. Núria Pinyol, experta de l'Escola de Camins (UPC), ha intervingut per aportar llum sobre un fenomen que, sovint, es veu agreujat pels episodis meteorològics extrems: les esllavissades.

Segons la Dra. Pinyol, el terme "esllavissada" és ampli i engloba des de despreniments de blocs de roques fins a fluxos de rossegalls que baixen fluïdificats com un rierol. "Són moviments de vessants o talussos on el terreny perd la seva capacitat de mantenir la configuració original i busca formes més planes", explica.

Tot i que les excavacions o l'activitat sísmica poden desencadenar moviments, la pluja n’és el principal factor. La infiltració de l'aigua augmenta la pressió interna del terreny, fent que els materials perdin la seva resistència. La freqüència i durada de les pluges actuals són crítiques, ja que el terreny no té temps de recuperar-se.

Davant d’aquests fenòmens, la tasca de l'enginyer de camins és vital per garantir la seguretat ciutadana. La Dra. Pinyol, investigadora del Grup de Mecànica del Sòls i de les Roques, destaca les fases clau d'actuació:

  1. Identificació i Auscultació: Ús d'instruments avançats per monitorar com es mou el terreny i quina pressió d'aigua suporta.
  2. Intervenció: Disseny d'estructures de contenció i xarxes d'estabilització o retenció.
  3. Protecció: Implementació de mesures per blindar les infraestructures quan el fenomen natural no es pot aturar completament.

La professora de l’Escola, Núria Pinyol, també adverteix sobre la planificació urbanística: l'expansió cap a zones de risc geomorfològic incrementa la vulnerabilitat. "Estem portant les edificacions al límit de la naturalesa", afirma.

Des de l'Escola de Camins, seguim formant professionals capaços d'interpretar aquests processos geològics complexos i de dissenyar un entorn més segur i resilient davant els reptes del canvi climàtic.

Entrevista completa a Linkedin de l'Escola

Estudis oferts a l’Escola de Camins